Que l’accés a l’habitatge és un dels problemes fonamentals de la societat actual i més a Espanya, és una realitat. Què s’està fent en tots els àmbits en matèria d’habitatge social? Quina està sent la resposta del sector de la construcció? Quins plans s’estan portant a terme, quines mesures s’estan adoptant i quines accions estan previstes per diversos estaments? Conèixer el panorama actual i futur és l’objectiu d’aquest article, on s’exposen les principals iniciatives des de diferents àmbits.

Podríem dir que la pilota de l’habitatge social està a la teulada de les administracions, però no és realment així. Resulta ser un problema en què tots els estaments tenen alguna cosa a fer i a dir, que reclama una aliança de país, un pacte d’Estat, tot i que les principals decisions venen de la mà dels responsables polítics.

Reivindicacions del sector de la construcció per aplicar un conjunt de polítiques

La inversió pública està estretament vinculada a la construcció d’habitatges socials. Tot i que existeixen reserves de sòl, les administracions sovint argumenten que els pressupostos disponibles són insuficients per assolir els objectius establerts en matèria d’habitatge social. D’aquí la importància d’apostar per la col·laboració público-privada (una utilització abusiva de mitjans propis que fan algunes administracions moltes vegades la impedeix) per incrementar l’oferta d’habitatge social.

Però el sector de la construcció, que és un soci estratègic en aquesta matèria, reclama també altres mesures per assolir els objectius:

  • Polítiques de suport a l’accés d’un primer habitatge, com un programa d’avals per a joves.
  • Adoptar i incentivar l’establiment de beneficis fiscals.
  • Agilitzar els préstecs ICO.
  • La simplificació i agilització dels processos i canals actuals per a la tramitació de les llicències urbanístiques i, en concret, la llicència d’obra i primera ocupació. Una millor gestió de l’urbanisme.
  • Un nou model de classificació d’empreses que no atempti contra la competència entre constructores en l’accés a les obres.
  • Una actualització dels preus per accedir als concursos públics (això fa que cada cop més concursos quedin deserts). Així mateix, la indústria adverteix que, en registrar costos tan elevats, es crea un perjudici per a la societat, atès que les promocions no es poden executar i, per tant, la nova oferta d’habitatge residencial no arriba al segment que més la necessita.
  • Les millores en les taxacions, la qual cosa garanteix una assignació justa de recursos, promovent habitatges socials més accessibles, equitatius i sostenibles.

Situació i propostes que venen d’Europa

Europa és un ‘trencaclosques’ en matèria d’habitatge social, amb una disparitat basada en arrels històriques profundes, especialment després de la Segona Guerra Mundial. Molts països del centre del continent van emprendre programes massius de construcció d’habitatge públic, mentre que d’altres, en contrast, com Espanya, van centrar els seus esforços en construir habitatges en règim de propietat en lloc d’alquiler social. Alguns ni tan sols compten amb habitatge social, com és el cas de Letònia, Lituània i els països del sud com Grècia, Xipre i Malta. Altres a penes compten amb una presència testimonial d’habitatge social: Croàcia, un 1,8%; Estònia, un 1,7% i Romania un 1,5%.

El Regne Unit ha posat en marxa la iniciativa Help to Buy (ajuda per comprar), un programa que permet la compra d’un habitatge amb finançament fins al 95% del preu total mitjançant aval per a l’entitat financera.

Al capdavant en habitatge social a Europa estan els Països Baixos, Àustria i Dinamarca, amb xifres que arriben al 30%. Però es donen altres polítiques nacionals. Així, per exemple, entre els nostres veïns, França ofereix crèdit al 0% d’interès i, en el mercat del lloguer, destaca Portugal que, en diferents graus, pot arribar a subvencionar les rendes durant els tres primers anys.

No obstant això, és comú la creixent crisi d’habitatge al continent, fet que ha provocat que la presidenta de la Comissió Europea mogui fitxa, en la seva nova etapa, i hagi proposat un nou comissari d’Energia i Habitatge i el denominat ‘Pla Europeu d’Habitatge Assequible’, que consistirà a oferir assistència tècnica a ciutats i Estats membres. Es centrarà en inversions i qualificacions professionals, buscarà augmentar la construcció d’habitatges socials, regular el lloguer, fomentar inversions sostenibles i garantir la protecció dels inquilins, alhora que combatre l’exclusió social i millorar el benestar. Un objectiu ambiciós quan els tractats de la Unió no atorguen a les institucions europees cap competència en Habitatge.

Iniciatives destacades a Espanya de diferents estaments

A nivell institucional, el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana (MIVAU) porta a terme actuacions en àmbits com l’accés a l’habitatge o l’articulació d’ajudes. D’aquesta manera, compta amb cinc programes per contribuir a assolir la meta de construir unes 183.040 habitatges de lloguer social o a preus assequibles repartides per tota la geografia espanyola. Cifra que inclou les 50.000 habitatges a mobilitzar per la Sareb i les 11.000 del Fons Social.

En concret, l’objectiu inicial del MIVAU és posar a disposició de la ciutadania unes 123.040 habitatges socials de la mà del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència – fons europeus de recuperació NextGenerationEU, el Pla Estatal d’Habitatge, l’Entitat Pública Empresarial de Sòl (Sepes).

Un exemple de col·laboració públic-privada i anar de la mà en la producció és el Pla VIVE de la Comunitat de Madrid, enfocat en habitatges de lloguer amb rendes regulades i que aposta per l’habitatge assequible en lloguer. Pretén assolir en tres anys la xifra de 10.500 noves habitatges de lloguer a preu assequible, la majoria sota la modalitat de construcció industrialitzada.

A Andalusia, el projecte NZEISHB (Near Zero Energy Industrialized Social Housing Building), promogut per l’Agència d’Habitatge i Rehabilitació d’Andalusia (AVRA), és una proposta innovadora destinada a l’edificació d’habitatges protegits amb un consum energètic gairebé nul i també mitjançant mètodes industrialitzats.

En la mateixa línia, el pla NSH del Govern de Navarra, a través de la societat Navarra de Sòl i Habitatge, S.A.U. (Nasuvinsa, SAU), busca afavorir, des dels poders públics, l’accés de la població més desfavorida a un habitatge de qualitat i a preus assequibles. Contempla la construcció sostenible de 1.116 habitatges de protecció oficial (VPO), que implica la mobilització d’una considerable inversió productiva i que afavoreix la integració social. De nou, la construcció industrialitzada és protagonista en aquest pla.

A nivell municipal, destaca la tasca de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona (IMHAB), que gestiona un parc que ja supera les 11.500 habitatges a la ciutat i que treballa recuperant pisos buits en propietat i, d’altra banda, promovent la construcció de noves promocions (la majoria apostant també per la construcció industrialitzada) en règim de lloguer públic.

Per la seva banda, a Madrid, les famílies amb rendes mensuals de fins a 4.500 euros podran accedir a les més de 2.200 habitatges destinades a lloguer assequible del ‘Pla Suma Habitatge’, la nova proposta de l’Ajuntament de la capital amb la qual pretén pal·liar l’escassetat i els alts preus en el sector immobiliari, mentre incentiva la col·laboració públic-privada.

Totes aquestes i altres iniciatives, i el debat sobre el gran repte de l’accés a l’habitatge i la posada en marxa de polítiques d’habitatge social, seran protagonistes a la propera edició de CONSTRUMAT, que se celebrarà del 20 al 22 de maig de 2025, un fòrum no només per al creixement del sector de la construcció, sinó també per afavorir la transformació social.