La Confederació Nacional de la Construcció (CNC) ha advertit que el gir aranzelari de l’Administració dels Estats Units provocarà un “impacte negatiu” en les exportacions de materials de construcció a Espanya pròxim als 500 milions d’euros, tenint en compte que el valor dels nostres productes exportats l’any passat als EUA va ser de 2.367 milions d’euros.
Des de la patronal expliquen que els EUA és el segon destí de les exportacions d’aquest sector, només per darrere de França i per davant d’Alemanya, Portugal i Itàlia. En aquesta línia, sostenen que representen el 8,6% de l’exportació total del sector de materials de construcció i el 13% de tota l’exportació espanyola cap als EUA.
Així ho ha resumit el president de CNC, Pedro Fernández Alén, a la sortida de la trobada al qual ha assistit en Moncloa juntament amb altres representants de diferents sectors de l’economia reunits per a analitzar la resposta a l’espiral aranzelària.
CNC ha recordat que les exportacions de productes químics per a la construcció superen els 530 milions d’euros anuals; les de taulells i rajoles, els 470 milions; o les de formigó, guix i ciment, els 326 milions.
Al seu torn, la patronal ha destacat en un comunicat que Espanya “a penes” importa materials de construcció des dels Estats Units. Per tant, “lamenta” que l’impacte resultarà molt negatiu per a moltes empreses del sector de la construcció.
Compartir la visió de Draghi i Letta
Per a Fernández Alén, la reunió mantinguda en Presidència del Govern ha estat “útil i especialment ràpida en la seva convocatòria”; després de conèixer el Pla de resposta i de rellançament comercial, dotat amb 14.100 milions d’euros, dels quals 7.400 milions són de nou finançament i els restants 6.700 milions d’instruments ja existents. Així mateix, ha valorat “positivament” la idea de recanalitzar 5.000 milions d’euros del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència per a les indústries i empreses més afectades pels aranzels, esperant que no repercuteixi en les necessàries infraestructures ja previstes.
En paral·lel, CNC ha donat suport a la visió d’experts com els ex primers ministres italians Enrico Letta o Mario Draghi de reforçar la competitivitat comunitària a través d’un nou pla d’inversions i infraestructures massives. El mateix Draghi va reclamar una inversió addicional de 800.000 milions d’euros, que en la pràctica suposaria reeditar el programa de fons europeus NextGenerationEU i generar un efecte multiplicador amb un retorn econòmic garantit per als estats membres.
Per al president de CNC, “el sector de la construcció pot resultar estratègic per a canalitzar i executar adequadament la inversió amb la qual aconseguir la competitivitat perduda de la UE en aquest canvi d’època que ens condueix a un perillós desordre mundial, així com per a reforçar el mercat intern front la resurrecció del proteccionisme i poder convertir aquesta crisi de populismes en una oportunitat per a enfortir les democràcies liberals que predominen als països comunitaris”.