Notícies

02/08/2019

ESPANYA ENCAPÇALA L'AVANÇ DEL NOU SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ A EUROPA



Eficiència energètica, digitalització, economia circular; mobilitat professional, incorporació plena de la dona, transferència de coneixements de treballadors veterans als més joves; visibilitat i impuls d'un sector que ha de transformar-se en indústria competitiva. Aquestes paraules s'han convertit en el mantra de la construcció a la Unió Europea (UE), durant els dos últims anys.

I, encara que prenent distància al temps passat, l'efemèrides que celebrem avui amb el Dia d'Europa, ens porta a recordar que el ministre francès d'Afers exteriors Robert Schuman, ja apuntava el 9 de maig de 1950, en la Declaració que porta el seu nom, la necessitat de treball en comú, modernització, millora de la qualitat, desenvolupament d'una producció i una exportació més competitives i condicions equitatives dels treballadors. Schuman proposava en la seva intervenció la creació d'una Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA), germen de la Unió: “Europa no es farà d'una vegada ni en una obra de conjunt: es farà gràcies a realitzacions concretes, que creïn, en primer lloc, una solidaritat de fet”.

BIM, Llegeixin Construction, edificis intel·ligents amb interconnexió a internet permanent, robòtica, realitat augmentada, impressió 3D, noves plataformes i eines, aplicacions mòbils… Aquests termes es presenten com un altre tantra, encara que més tempestuós i menys comprensible, per a molts treballadors de la construcció que s'enfronten al desafiament que, per a ser competitius, deuen -tenen- que capacitar-se i qualificar-se en competències ‘verdes’ i digitals amb les quals s'especialitzin i despuntin davant la demanda empresarial.

Europa persegueix, així, aconseguir l'eficiència dels recursos per a un sector de la construcció sostenible i mundialment competitiu. De fet, la Comissió Europea fa seguiment i balanç de l'Estratègia de la Construcció 2020 -“Estratègia per a una competitivitat sostenible del sector de la construcció i de les seves empreses” de 2012- en el ‘High Level Tripartite Strategic Fòrum'.

Gràcies a aquesta Estratègia, els països de la Unió han aconseguit impacte, visibilitat i difusió als seus avanços i bones pràctiques en la matèria que, d'una altra manera, no s'haguessin aconseguit. Així mateix, ha possibilitat reunir a tota la cadena de valor de la construcció de la UE.

No obstant això, queden pendents reptes com la inclusió de tots els actors, una tasca difícil per tractar-se d'una indústria dominada per les pimes i micropymes, adequar les polítiques i normatives; o la millora de l'intercanvi d'informació, per a fer que la ‘informació de construcció’ continuï sent rellevant a llarg termini i es construeixi sota un llenguatge i principis comuns que millorin la cooperació entre els països.

En els pròxims anys, la iniciativa Construcció 2020 ampliarà el seu horitzó a 2030 o 2040 i haurà d'evolucionar cap a un enfocament més holístic per a abordar qüestions de manera integrada.

En aquesta línia capdavantera treballa la Fundació Laboral, com a líder espanyol d'iniciatives de referència europees, tals com el marc estratègic de competències en el sector de la construcció -Construction Blueprint-, completat amb el marc estratègic de competències en Prevenció de Riscos Laborals (PRL) –H&S Blueprint-, o el projecte en competències ‘verdes’ –Construeix 2020+-.