Notícies
05/07/2017
LA CAMBRA ALERTA DE LES IMPLICACIONS NEGATIVES QUE SUPOSARIA ATURAR EL POUM APROVAT EL 2013
Els tres principals raonaments que s’estan utilitzant per qüestionar el POUM-2013 són
més que dubtosos, i no justifiquen pas aturar el pla general vigent i posar en risc el
creixement socioeconòmic de la ciutat.
El primer raonament es basa en les estimacions d’habitatges buits i s’ofereix una dada
entorn a les 7.770 unitats (any 2011). Ara bé, aquesta xifra és només això: una
estimació que es fa amb una metodologia i una mostra real poc significativa. En un
moment que el preu del lloguer s’ha incrementat en un any en un 10-15 per cent a
Tarragona ciutat resulta difícil creure aquesta informació, més encara quan el 40 per
cent del lloguer es produeix de forma no reglada.
Com a conseqüència d’això, la rehabilitació no solucionarà pas els problemes
urbanístics de la ciutat, millorarà aquelles zones amb un parc d’edificis antics, i és
necessari fer-ho recolzant als propietaris. Només la creació de sòl proveeix a la ciutat
d’habitatge social, la qual cosa no passa a les àrees rehabilitades. La rehabilitació, tant
per possibilitats com per costos, no resulta gens fàcil portar-la a terme sense
subvencions i ajudes, donat l’elevat repartiment de la propietat horitzontal.
El segon argument que alguns fan servir és que la ciutat de Tarragona no creix ni
creixerà demogràficament i, per tant, no calen més habitatges, rehabilitant els que hi
ha buits ja n’hi hauria prou. Aquestes dades s’han de relativitzar en un entorn
territorial més ampli. Com s’explica que en els darrers cinc anys hagin augmentat la
seva població municipis com Altafulla (5,4 per cent), els Pallaresos (7,5 per cent),
Perafort (4,3 per cent) o la Pobla de Mafumet (30,4 per cent)? La resposta és fàcil:
tenien un parc d’habitatges més assequible que a Tarragona ciutat, i els creixements
s’han produït per residents de Tarragona que no van trobar una oportunitat
d’habitatge desitjat a la seva pròpia ciutat. A vuit anys vista, si s’aturés
administrativament el POUM-2013, la ciutat de Tarragona ja no disposaria de sòl per
donar resposta a la demanda existent, moment en el qual ens adonaríem que els
creixements a la perifèria començarien a superar en habitatge i equipaments els de la
pròpia ciutat de Tarragona.
I, el darrer aspecte a comentar, el mercat de l’habitatge no el podem continuar
mesurant només pel pes demogràfic, sinó per la necessitat de creació de llars, on
intervenen també altres factors. Les projeccions de l’Institut d’Estadística de Catalunya
(2016-2036) preveuen una necessitat pel Tarragonès de 6.673 noves llars pel 2026,
que ponderat pel pes demogràfic de Tarragona (52,5 per cent) suposa una necessitat
de creació de 3.500 noves llars en deu anys. És a dir, la ciutat necessita 350 llars/any.
En els darrers dos anys, el ritme d’habitatge iniciat a Tarragona ciutat és de 110
habitatges/any. Aquest desequilibri entre l’oferta i la demanda està provocant
l’increment del preu de l’habitatge i del lloguer. Si s’aturés el POUM-2013 no es faria
res més que incrementar aquesta espiral de preus.
Gràcies pel teu interès.
més que dubtosos, i no justifiquen pas aturar el pla general vigent i posar en risc el
creixement socioeconòmic de la ciutat.
El primer raonament es basa en les estimacions d’habitatges buits i s’ofereix una dada
entorn a les 7.770 unitats (any 2011). Ara bé, aquesta xifra és només això: una
estimació que es fa amb una metodologia i una mostra real poc significativa. En un
moment que el preu del lloguer s’ha incrementat en un any en un 10-15 per cent a
Tarragona ciutat resulta difícil creure aquesta informació, més encara quan el 40 per
cent del lloguer es produeix de forma no reglada.
Com a conseqüència d’això, la rehabilitació no solucionarà pas els problemes
urbanístics de la ciutat, millorarà aquelles zones amb un parc d’edificis antics, i és
necessari fer-ho recolzant als propietaris. Només la creació de sòl proveeix a la ciutat
d’habitatge social, la qual cosa no passa a les àrees rehabilitades. La rehabilitació, tant
per possibilitats com per costos, no resulta gens fàcil portar-la a terme sense
subvencions i ajudes, donat l’elevat repartiment de la propietat horitzontal.
El segon argument que alguns fan servir és que la ciutat de Tarragona no creix ni
creixerà demogràficament i, per tant, no calen més habitatges, rehabilitant els que hi
ha buits ja n’hi hauria prou. Aquestes dades s’han de relativitzar en un entorn
territorial més ampli. Com s’explica que en els darrers cinc anys hagin augmentat la
seva població municipis com Altafulla (5,4 per cent), els Pallaresos (7,5 per cent),
Perafort (4,3 per cent) o la Pobla de Mafumet (30,4 per cent)? La resposta és fàcil:
tenien un parc d’habitatges més assequible que a Tarragona ciutat, i els creixements
s’han produït per residents de Tarragona que no van trobar una oportunitat
d’habitatge desitjat a la seva pròpia ciutat. A vuit anys vista, si s’aturés
administrativament el POUM-2013, la ciutat de Tarragona ja no disposaria de sòl per
donar resposta a la demanda existent, moment en el qual ens adonaríem que els
creixements a la perifèria començarien a superar en habitatge i equipaments els de la
pròpia ciutat de Tarragona.
I, el darrer aspecte a comentar, el mercat de l’habitatge no el podem continuar
mesurant només pel pes demogràfic, sinó per la necessitat de creació de llars, on
intervenen també altres factors. Les projeccions de l’Institut d’Estadística de Catalunya
(2016-2036) preveuen una necessitat pel Tarragonès de 6.673 noves llars pel 2026,
que ponderat pel pes demogràfic de Tarragona (52,5 per cent) suposa una necessitat
de creació de 3.500 noves llars en deu anys. És a dir, la ciutat necessita 350 llars/any.
En els darrers dos anys, el ritme d’habitatge iniciat a Tarragona ciutat és de 110
habitatges/any. Aquest desequilibri entre l’oferta i la demanda està provocant
l’increment del preu de l’habitatge i del lloguer. Si s’aturés el POUM-2013 no es faria
res més que incrementar aquesta espiral de preus.
Gràcies pel teu interès.